Vés al contingut

arropir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ə.ruˈpi/
balear /ə.roˈpi/, /ə.ruˈpi/
Occidental: nord-occidental /a.roˈpi/
valencià /a.roˈpiɾ/, /a.roˈpi/

Verb

[modifica]

arropir trans., pron. ‎(pronominal arropir-se)

  1. (valencià) Forma alternativa de arrupir.

Conjugació

[modifica]
Tercera conjugació incoativa
Formes no personals Notes
simples compostes
infinitiu arropir haver arropit
gerundi arropint havent arropit
participi arropit, arropida, arropits, arropides
Formes personals simples
indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès
present arropim arropiu
arropisc arropixes arropix arropixen occ
arropixo n-occ
imperfet arropia arropies arropia arropíem arropíeu arropien
passat simple arropí arropires arropí arropírem arropíreu arropiren
futur arropiré arropiràs arropirà arropirem arropireu arropiran
condicional arropiria arropiries arropiria arropiríem arropiríeu arropirien
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès
present arropim arropiu
arropisca arropisques arropisca arropisquen occ
imperfet arropís arropís
arropisses arropíssem arropísseu arropissen
arropira arropires arropira arropírem arropíreu arropiren val
imperatiu – tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès
present – arropim arropiu
– arropix arropisca arropisquen occ

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ar·ro·pir (3)

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=arropir&oldid=2302910»