arropires

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

arropires

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de arropir
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arropir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·ro·pi·res (4)
  • Anagrama: arropir-se