arrupir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ruˈpi/
Occidental:	nord-occidental /a.ruˈpi/
	valencià /a.ruˈpiɾ/, /a.ruˈpi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: arrupí
• Etimologia: Encreuament de arronsar i ajupir.

Verb

arrupir trans., pron. ‎(pronominal arrupir-se)

1. (normalment pronominal) Contraure una part del cos.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa i també pura

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrupir			haver arrupit
gerundi	arrupint			havent arrupit
participi	arrupit, arrupida, arrupits, arrupides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrupeixo	arrupeixes	arrupeix	arrupim	arrupiu	arrupeixen
	arrupesc						bal
	arrupeixi						sept
	arrupisc	arrupixes	arrupix			arrupixen	occ
	arrupixo						n-occ
	arrupo	arrups	arrup			arrupen
	arrup						bal, val
	arrupi						sept
imperfet	arrupia	arrupies	arrupia	arrupíem	arrupíeu	arrupien
passat simple	arrupí	arrupires	arrupí	arrupírem	arrupíreu	arrupiren
futur	arrupiré	arrupiràs	arrupirà	arrupirem	arrupireu	arrupiran
condicional	arrupiria	arrupiries	arrupiria	arrupiríem	arrupiríeu	arrupirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrupeixi	arrupeixis	arrupeixi	arrupim	arrupiu	arrupeixin
	arrupisca	arrupisques	arrupisca			arrupisquen	occ
	arrupesqui	arrupesquis	arrupesqui	arrupiguem	arrupigueu	arrupesquin	bal
	arrupi	arrupis	arrupi			arrupin	centr, bal, sept
	arrupa	arrupes	arrupa			arrupen	n-occ, bal
imperfet	arrupís	arrupissis	arrupís	arrupíssim	arrupíssiu	arrupissin
		arrupisses		arrupíssem	arrupísseu	arrupissen
	arrupira	arrupires	arrupira	arrupírem	arrupíreu	arrupiren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	arrupeix	arrupeixi	arrupim	arrupiu	arrupeixin
	–		arrupesqui	arrupiguem		arrupesquin	bal
	–		arrupi			arrupin	centr, bal, sept
	–		arrupa			arrupen	n-occ, bal
	–	arrupix	arrupisca			arrupisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arrupit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arrupir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arrupit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arrupit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arrupit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arrupit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arrupir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arrupit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arrupit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arrupit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arrupeixo, arrupeix, arrupim

Variants

• arropir (valencià)

Sinònims

• arraulir, arronsar, arrufar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: curl up ^(en)
• Castellà: encogerse ^(es)
• Francès: se blottir ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ru·pir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.