arrenglere
Català
[modifica]Verb
[modifica]arrenglere
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrenglerar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrenglerar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrenglerar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrenglerar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ar·ren·gle·re (4)
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes