arrenglerar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.rəŋ.ɡɫəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /a.reŋ.ɡɫeˈɾa/
	valencià /a.reŋ.ɡɫeˈɾaɾ/, /a.reŋ.ɡɫeˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: arrenglerà
• Etimologia: Del prefix a- i renglera, segle XIX.

Verb

arrenglerar trans., pron. ‎(pronominal arrenglerar-se)

1. Posar les coses una al costat de l'altre en renglera.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrenglerar			haver arrenglerat
gerundi	arrenglerant			havent arrenglerat
participi	arrenglerat, arrenglerada, arrenglerats, arrenglerades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrenglero	arrengleres	arrenglera	arrenglerem	arrenglereu	arrengleren
	arrenglere						val
	arrengleri						sept
	arrengler			arrengleram	arrenglerau		bal
imperfet	arrenglerava	arrengleraves	arrenglerava	arrengleràvem	arrengleràveu	arrengleraven
passat simple	arrenglerí	arrenglerares	arrenglerà	arrengleràrem	arrengleràreu	arrengleraren
futur	arrengleraré	arrengleraràs	arrenglerarà	arrenglerarem	arrenglerareu	arrengleraran
condicional	arrengleraria	arrengleraries	arrengleraria	arrengleraríem	arrengleraríeu	arrenglerarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrengleri	arrengleris	arrengleri	arrenglerem	arrenglereu	arrenglerin
	arrenglere	arrengleres	arrenglere			arrengleren	occ, bal
imperfet	arrenglerés	arrengleressis	arrenglerés	arrengleréssim	arrengleréssiu	arrengleressin
		arrengleresses		arrengleréssem	arrenglerésseu	arrengleressen
	arrengleràs	arrenglerassis	arrengleràs	arrengleràssim	arrengleràssiu	arrenglerassin	bal
		arrenglerasses		arrengleràssem	arrengleràsseu	arrenglerassen	val, bal (1)
	arrenglerara	arrenglerares	arrenglerara	arrengleràrem	arrengleràreu	arrengleraren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	arrenglera	arrengleri	arrenglerem	arrenglereu	arrenglerin
	–				arrenglerau		bal
	–		arrenglere			arrengleren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arrenglerat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arrenglerar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arrenglerat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arrenglerat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arrenglerat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arrenglerat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arrenglerar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arrenglerat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arrenglerat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arrenglerat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arrenglero, arrenglera, arrenglerem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

• arrengar, arrenglar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: line up ^(en)
• Castellà: alinear ^(es)
• Esperanto: vicigi ^(eo)
• Francès: aligner ^(fr), ranger ^(fr)
• Occità: adobar ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ren·gle·rar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot