arraïme

Català

Verb

arraïme

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arraïmar-se.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arraïmar-se.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arraïmar-se.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arraïmar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·me (4)
• Anagrames: aïrarem, aïràrem, mariera, raïmaré