arraïmar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.rə.iˈmar.sə/
	balear /ə.rə.iˈmaɾ.sə/, /ə.rə.i.mərˈsə/
Occidental:	/a.ra.iˈmaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix a- i raïm, segle XIX.

Verb

arraïmar-se pron.

1. Agrupar-se d’una manera compacta com un raïm.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arraïmar-se			haver-se arraïmat
gerundi	arraïmant-se			havent-se arraïmat
participi	arraïmat, arraïmada, arraïmats, arraïmades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arraïmo	t'arraïmes	s'arraïma	ens arraïmem	us arraïmeu	s'arraïmen
	m'arraïme						val
	m'arraïmi						sept
	m'arraïm			ens arraïmam	us arraïmau		bal
imperfet	m'arraïmava	t'arraïmaves	s'arraïmava	ens arraïmàvem	us arraïmàveu	s'arraïmaven
passat simple	m'arraïmí	t'arraïmares	s'arraïmà	ens arraïmàrem	us arraïmàreu	s'arraïmaren
futur	m'arraïmaré	t'arraïmaràs	s'arraïmarà	ens arraïmarem	us arraïmareu	s'arraïmaran
condicional	m'arraïmaria	t'arraïmaries	s'arraïmaria	ens arraïmaríem	us arraïmaríeu	s'arraïmarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arraïmi	t'arraïmis	s'arraïmi	ens arraïmem	us arraïmeu	s'arraïmin
	m'arraïme	t'arraïmes	s'arraïme			s'arraïmen	occ, bal
imperfet	m'arraïmés	t'arraïmessis	s'arraïmés	ens arraïméssim	us arraïméssiu	s'arraïmessin
		t'arraïmesses		ens arraïméssem	us arraïmésseu	s'arraïmessen
	m'arraïmàs	t'arraïmassis	s'arraïmàs	ens arraïmàssim	us arraïmàssiu	s'arraïmassin	bal
		t'arraïmasses		ens arraïmàssem	us arraïmàsseu	s'arraïmassen	val, bal (1)
	m'arraïmara	t'arraïmares	s'arraïmara	ens arraïmàrem	us arraïmàreu	s'arraïmaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arraïma't	arraïmi's	arraïmem-nos	arraïmeu-vos	arraïmin-se
	–				arraïmau-vos		bal
	–		arraïme's			arraïmen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... arraïmat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... arraïmar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... arraïmat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... arraïmat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... arraïmat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... arraïmat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... arraïmar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... arraïmat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... arraïmat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... arraïmat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'arraïmo, s'arraïma, ens arraïmem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cluster ^(en)
• Castellà: arracimarse ^(es)

Miscel·lània

• Anagrames: amarraries, arraïmares, arrasaríem, esmarraria

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot