arguo
Italià
[modifica]Verb
[modifica]arguo
Llatí
[modifica]- Pronúncia (AFI): /ˈar.ɡʊ.oː/
- Etimologia: Del protoitàlic *argu- («brillant»), del protoindoeuropeu *h₂érǵus («blanc»), pel sentit inicial de «aclarir».
Verb
[modifica]arguō (1a present?), arguis (2a present), arguere (infinitiu), arguī (perfet), argūtum (supí)
- mostrar, jo mostro, denotar, evidenciar
- Degeneres animos timor arguit.
- La por evidencia unes ànimes degenerades.
- demostrar culpabilitat, culpar
- Te hoc crimine non arguo.
- Aquest no és el culpable.
- argumentar