aperio

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /aˈpɛ.rɪ.oː/
  • Etimologia: Segons els alguns gramàtics llatins[1] aquesta paraula està composta de ab i de pario ‎(«parir»); però d'aquesta unió hauria sorgit el terme *apperio, amb doble p. Pokorny[2] creu, en canvi que la paraula està composta de ap-veru-ire i que hauria tingut el significat original de «desbarrar» i que la paraula llatina veru («forrellat, barra») es va substituir amb el temps per la paraula clavis, una manera diferent d'obrir i tancar.

Verb[modifica]

aperiō ‎(1a present?), aperīs ‎(2a present), aperīre ‎(infinitiu), aperuī ‎(perfet), apertum ‎(supí)

  1. obrir
    Ex.: Flos se aperit. — (traducció:«La flor s'obre.»)
  2. destapar, desvelar, descobrir
    Ex.: Domino navis quis sit aperit. — (traducció:«Revela al capità del vaixell qui és.»)
  3. excavar
    Ex.: Fundamenta templi aperire. — (traducció:«Excavar els fonaments del temple.)»)

Antònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, 1879, aperio
  2. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1160-62