anhelo

Potser volíeu: anheló

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ənˈɛ.ɫu/, balear /ənˈɛ.ɫo/, /ənˈɛ.ɫu/

Occidental: /anˈɛ.ɫo/

Verb

anhelo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anhelar

Miscel·lània

• Síl·labes: an·he·lo (3)
• Heterograma de 6 lletres (aehlno)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈne.lo/
• Rimes: -elo
• Etimologia: De anhelar.

Nom

anhelo m. ‎(plural anhelos)

1. anhel

Verb

anhelo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb anhelar

Miscel·lània

• Síl·labes: an·he·lo (3)
• Heterograma de 6 lletres (aehlno)
• Anagrama: holean

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre anhelo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /anˈheː.loː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *an- («aire») i hālō ‎(«respirar»).

Verb

anhēlō ‎(1a present^?), anhēlās ‎(2a present), anhēlāre ‎(infinitiu), anhēlāvī ‎(perfet), anhēlātum ‎(supí)

1. alenar, jo aleno
2. bufar, jo bufo, exhalar jo exhalo
3. anhelar, jo anhelo, aspirar a

Derivats

• anhēlātiō
• anhēlātor
• anhēlitus
• anhēlus

Descendents

De l’infinitiu anhelāre:

• Castellà: anhelar
• Català: anhelar
• Francès: anhéler
• Italià: anelare
• Llatí vulgar: *alenāre
  • Català: alenar
  • Occità: alenar