anhelo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: anheló


Català
[modifica]

Oriental: central /ənˈɛ.ɫu/, balear /ənˈɛ.ɫo/, /ənˈɛ.ɫu/
Occidental: /anˈɛ.ɫo/

Verb[modifica]

anhelo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anhelar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: an·he·lo (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aehlno)


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

anhelo m. ‎(plural anhelos)

  1. anhel

Verb[modifica]

anhelo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb anhelar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: an·he·lo (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aehlno)
  • Anagrama: holean

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre anhelo


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /anˈheː.loː/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *an- («aire») i hālō ‎(«respirar»).[1]

Verb[modifica]

anhēlō ‎(1a present?), anhēlās ‎(2a present), anhēlāre ‎(infinitiu), anhēlāvī ‎(perfet), anhēlātum ‎(supí)

  1. alenar, jo aleno
  2. bufar, jo bufo, exhalar jo exhalo
  3. anhelar, jo anhelo, aspirar a

Derivats[modifica]

Descendents[modifica]

De l’infinitiu anhelāre:

Vegeu també[modifica]

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.38-39