anhelo

Català

Verb

an·he·lo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anhelar

Llatí

• Pronúncia: /anˈheː.loː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *an- («aire») i hālō ‎(«respirar»).

Verb

anhēlō ‎(1a present^?), anhēlās ‎(2a present), anhēlāre ‎(infinitiu), anhēlāvī ‎(perfet), anhēlātum ‎(supí)

1. alenar, jo aleno
2. bufar, jo bufo, exhalar jo exhalo
3. anhelar, jo anhelo, aspirar a

Derivats

• anhēlātiō
• anhēlātor
• anhēlitus
• anhēlus

Descendents

De l’infinitiu anhelāre:

• Castellà: anhelar
• Català: anhelar
• Francès: anhéler
• Italià: anelare
• Llatí vulgar: *alenāre
  • Català: alenar
  • Occità: alenar