amoneste
Potser volíeu: amonesté
Català
[modifica]Verb
[modifica]amoneste
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amonestar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amonestar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amonestar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amonestar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: a·mo·nes·te (4)
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes