amonestar

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.nəsˈta/
	balear /ə.mo.nəsˈta/, /ə.mu.nəsˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.mo.nesˈta/
	valencià /a.mo.nesˈtaɾ/, /a.mo.nesˈta/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: amonestà
Etimologia: Del llatí admonēre amb analogia de molestare ‎(‘molestar’), segle XIII.

Verb

amonestar trans.

Prevenir, advertir a algú que corregeixi una conducta.
Publicar en l'església les persones que volen contraure matrimoni o ordenar-se.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	amonestar			haver amonestat
gerundi	amonestant			havent amonestat
participi	amonestat, amonestada, amonestats, amonestades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amonesto	amonestes	amonesta	amonestem	amonesteu	amonesten
	amoneste						val
	amonesti						sept
	amonest			amonestam	amonestau		bal
imperfet	amonestava	amonestaves	amonestava	amonestàvem	amonestàveu	amonestaven
passat simple	amonestí	amonestares	amonestà	amonestàrem	amonestàreu	amonestaren
futur	amonestaré	amonestaràs	amonestarà	amonestarem	amonestareu	amonestaran
condicional	amonestaria	amonestaries	amonestaria	amonestaríem	amonestaríeu	amonestarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amonesti	amonestis	amonesti	amonestem	amonesteu	amonestin
present	amoneste	amonestes	amoneste			amonesten	occ, bal
imperfet	amonestés	amonestessis	amonestés	amonestéssim	amonestéssiu	amonestessin
		amonestesses		amonestéssem	amonestésseu	amonestessen
	amonestàs	amonestassis	amonestàs	amonestàssim	amonestàssiu	amonestassin	bal
		amonestasses		amonestàssem	amonestàsseu	amonestassen	val, bal (1)
	amonestara	amonestares	amonestara	amonestàrem	amonestàreu	amonestaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	amonesta	amonesti	amonestem	amonesteu	amonestin
	–				amonestau		bal
	–		amoneste			amonesten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				amonestàvom	amonestavo		centr, n-occ
	amonestavi						sept
	amonestaia	amonestaies	amonestaia	amonestàiem	amonestàieu	amonestaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amonesto	amonestos	amonesto	amonesteguem	amonestegueu		n-occ
imperfet	amonestessi						sept
	amonestessa						centr, n-occ
	amonesteguessa	amonesteguesses	amonestegués	amonesteguéssom	amonesteguéssou	amonesteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... amonestat
perfet				havem	haveu		... amonestat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... amonestar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... amonestar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... amonestat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... amonestat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... amonestat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... amonestat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... amonestat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... amonestar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... amonestar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... amonestat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... amonestat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... amonestat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... amonestat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... amonestat

Paradigmes de flexió: amonesto, amonesta, amonestem
Vocal rizotònica: /e/

Derivats

Traduccions

Prevenir

Anglès: admonish ^(en), warn ^(en)
Castellà: amonestar ^(es)
Francès: admonester ^(fr), prevenir ^(fr), avertir ^(fr)
Italià: ammonire ^(it), avvertire ^(it)
Llatí: admonere ^(la), monere ^(la)
Portuguès: admoestar ^(pt)

Publicar en l’església

Anglès: to publish the banns ^(en)
Castellà: amonestar ^(es)
Francès: publier les bans ^(fr) de mariage
Italià: far il bando ^(it) de matrimoni
Llatí: instantes nuptias in ecclesia publicè edicere ^(la)

Miscel·lània

Síl·labes: a·mo·nes·tar (4)
Anagrames: enamorats, entomaràs

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /a.mo.nesˈtaɾ/, meridional /a.mo.nehˈtaɾ/

Americà: alt /a.mo.n(e)sˈtaɾ/, baix /a.mo.nehˈtaɾ/

Rimes: -aɾ
Etimologia: Del llatí admonēre.