amonestar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ə.mu.nəsˈta/, balear /ə.mo.nəsˈta/, /ə.mu.nəsˈta/
Occidental: nord-occidental /a.mo.nesˈta/, valencià /a.mo.nesˈtaɾ/

Verb[modifica]

amonestar trans.

  1. Prevenir, advertir a algú que corregeixi una conducta.
  2. Publicar en l'església les persones que volen contraure matrimoni o ordenar-se.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: amonesto, amonesta, amonestem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /a.mo.nesˈtaɾ/, meridional /a.mo.nehˈtaɾ/
Americà: alt /a.mo.n(e)sˈtaɾ/, baix /a.mo.nehˈtaɾ/

Verb[modifica]

amonestar ‎(present amonesto, passat amonesté, futur amonestaré)

  1. amonestar

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amonestar