alzina

Potser volíeu: Alzina, alzinà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈzi.nə/, occidental /aɫˈzi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí ēlĭcīna, segle XII.

Nom

alzina f. ‎(plural alzines)

1. Arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies que fa glans i produeix una escorça gruixuda, la qual s'aprofita per obtenir suro.

Derivats

• alzinar, alzinera

Traduccions

Traduccions

• Albanès: dushk ^(sq) m.
• Alemany: Steineiche ^(de) f.
• Anglès: oak ^(en)
• Àrab: بَلُّوط‎ ^(ar) m.
• Armeni: կաղնի ^(hy) ‎(kakhní), սղոցի ^(hy) ‎(skhotxí)
• Basc: arte ^(eu)
• Bretó: dero ^(br)
• Castellà: encina ^(es), carrasca ^(es)
• Finès: rautatammi ^(fi)
• Francès: Chêne vert ^(fr)
• Friülà: elis ^(fur) m.
• Gallec: aciñeira ^(gl) f., carrasca ^(gl) f.
• Italià: leccio ^(it)
• Letó: ozols ^(lv) m.

• Lituà: ąžuolas ^(lt) m.
• Llatí: quercus ilex ^(la) m.
• Macedoni: даб ^(mk) m.
• Maori: oki ^(mi)
• Mongol: царс ^(mn)
• Occità: euse ^(oc) m., garric ^(oc) m., aisina ^(oc) f.
• Osseta: толдзӕ ^(os)
• Polonès: dąb ^(pl) m.
• Portuguès: azinheira ^(pt) f.
• Romanès: stejar ^(ro) m.
• Rus: дуб ка́менный ^(ru) m. ‎(dub kàmenni)
• Sicilià: ìlici ^(scn) f.
• Suec: stenek ^(sv) c.
• Txec: dub cesmínovitý ^(cs) m.

Verb

alzina

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de alzinar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb alzinar

Miscel·lània

• Síl·labes: al·zi·na (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot