alo

Potser volíeu: alò

Català

Verb

alo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alar.

Italià

Verb

alo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de alare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.loː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *al₂- («créixer, nodrir»).

Verb

alō ‎(1a present^?), alis ‎(2a present), alere ‎(infinitiu), aluī ‎(perfet), altum ‎(supí)

1. nodrir, jo nodreixo
2. mantenir, jo mantinc

Derivats

alescō alibilis alica alimentum alimōnia

almus altor altus alumnus coalō