alienar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.ɫi.əˈna/
Occidental: nord-occidental /a.ɫi.eˈna/, valencià /a.ɫi.eˈnaɾ/

Verb[modifica]

a·li·e·nar trans., intr. pron. ‎(pronominal alienar-se)

  1. Passar o entregar a altre el domini d'alguna cosa.
  2. Treure a algú de si, privar-lo de l'ús de la raó o dels sentits.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: alieno, aliena, alienem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

a·lie·nar ‎(present alieno, passat aliené, futur alienaré)

  1. alienar

Sinònims[modifica]


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

alienar

  1. alienar