alieno

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: alienò


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.ɫiˈɛ.nu/, occidental /a.ɫiˈe.no/
  • Rimes: -ɛno

Verb[modifica]

alieno

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alienar
    [Jo] alieno, aliene, alièn o alieni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alienar
    [Que jo] alieno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] alieni o aliene.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alienar
    [Que ell/ella/vostè] alieno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] alieni o aliene.

Miscel·lània[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /aˈlje.no/

Verb[modifica]

alieno

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb alienar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

alieno

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de alienare


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /a.lɪˈeː.noː/
  • Etimologia: De aliēnus.

Verb[modifica]

aliēnō ‎(1a present?), aliēnās ‎(2a present), aliēnāre ‎(infinitiu), aliēnāvī ‎(perfet), aliēnātum ‎(supí)

  1. alienar, jo alieno

Adjectiu[modifica]

aliēnō

  1. datiu masculí singular de aliēnus
  2. datiu neutre singular de aliēnus
  3. ablatiu masculí singular de aliēnus
  4. ablatiu neutre singular de aliēnus