alieno

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: alienò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·li·e·no

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb alienar
    [Jo] alieno, aliene, alièn o alieni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alienar
    [Que jo] alieno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] alieni o aliene.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alienar
    [Que ell/ella/vostè] alieno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] alieni o aliene.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

a·lie·no

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb alienar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

alieno

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de alienare


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

aliēnō ‎(1a present?), aliēnās ‎(2a present), aliēnāre ‎(infinitiu), aliēnāvī ‎(perfet), aliēnātum ‎(supí)

  1. alienar, jo alieno

Adjectiu[modifica]

aliēnō

  1. datiu masculí singular de aliēnus
  2. datiu neutre singular de aliēnus
  3. ablatiu masculí singular de aliēnus
  4. ablatiu neutre singular de aliēnus