alienació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɫi.ə.nə.siˈo/, occidental /a.li.e.na.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí alienatio.
• Anagrama: alineació

Nom

a·li·e·na·ci·ó f. ‎(plural alienacions)

1. Acció o efecte d'alienar.
2. Procés d'allunyament sociopsicològic d'un individu o una col·lectivitat envers un grup o envers la seva identitat i les seves conviccions mitjançant una conducta considerada desviada.

Traduccions

Acció d'alienar

• Anglès: alienation ^(en)
• Castellà: enajenación ^(es), alienación ^(es)
• Esperanto: alieneco ^(eo)
• Francès: aliénation ^(fr)

• Gallec: alleamento ^(gl) m.
• Italià: alienazione ^(it)
• Llatí: alienatio ^(la), abalienatio ^(la)
• Romanès: alienare ^(ro) f.

Procés d'allunyament sociopsicològic

• Alemany: Geistesgestörtheit ^(de) f.
• Anglès: alienation ^(en)
• Basc: alienazio ^(eu)
• Castellà: alienación ^(es)

• Francès: aliénation ^(fr)
• Gallec: alienación ^(gl) f.
• Romanès: alienare ^(ro) f.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• alienació. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot