alarmo

Català

Verb

alarmo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alarmar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alarmar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alarmar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lar·mo (3)
• Anagrames: Alomar, amolar, molarà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈlaɾ.mo/
• Rimes: -aɾmo

Verb

alarmo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb alarmar

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈlar.mo/
• Àudio: França ^ⓘ

Nom

alarmo ‎(acusatiu alarmon, plural alarmoj, plural acusatiu alarmojn)

1. alarma
2. alerta

Romanès

Nom

alarmo

1. vocatiu singular de alarmă