alarma

Potser volíeu: ALARMA, alarmà, alarmă

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫar.mə/, occidental /aˈɫaɾ.ma/
• Etimologia: De la locució a l'arma ‎(«crit de guerra»), segle XVI, calc de l’italià all'arme.

Nom

alarma f. ‎(plural alarmes)

1. Sistema de protecció d'edificis, instal·lacions, maquinària o persones, que es dispara quan es produeix el tipus de problema per al qual s'ha dissenyat.
2. Missatge d'avís que hom dona quan es detecta un perill: incendis, atac de l'enemic, etc.
3. Tipus d'avís que hom realitza quan es dóna una condició preestablerta perquè els companys estiguin previnguts.

   Dóna l'alarma que ve l'encarregat!

Traduccions

Missatge d'avís quan es detecta un perill

• Alemany: Alarm ^(de) m.
• Anglès: alarm ^(en)
• Basc: alarma ^(eu)
• Castellà: alarma ^(es) f.
• Esperanto: alarmo ^(eo)
• Francès: alarme ^(fr) f.

• Gallec: alarma ^(gl) f.
• Italià: allarme ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: ALARMA ^(csc)
• Noruec: alarm ^(no) m.
• Romanès: alarmă ^(ro) f.
• Rus: тревога ^(ru) ‎(trevoga)

Verb

alarma

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de alarmar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb alarmar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lar·ma (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Basc

Nom

alarma inan.

1. alarma

Declinació

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu alarma alarma alarmak Ergatiu alarmak alarmak alarmek Datiu alarmari alarmari alarmei Genitiu alarmaren alarmaren alarmen Comitatiu alarmarekin alarmarekin alarmekin Benefactiu alarmarentzat alarmarentzat alarmentzat Instrumental alarmaz alarmaz alarmez Partitiu alarmarik - - Prolatiu alarmatzat - - Causal alarmarengatik alarmarengatik alarmengatik Locatius Inessiu alarmatan alarman alarmetan Ablatiu alarmatatik alarmatik alarmetatik Al·latiu alarmatara alarmara alarmetara Terminatiu alarmataraino alarmaraino alarmetaraino Al·l. direcional alarmatarantz alarmarantz alarmetarantz Gen. locatiu alarmatako alarmako alarmetako

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈlaɾ.ma/
• Rimes: -aɾma
• Etimologia: De l'italià allarme.

Nom

alarma f. ‎(plural alarmas)

1. alarma

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lar·ma (3)

Gallec

Nom

alarma f. ‎(plural alarmas)

1. alarma

Romanès

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom

alarma

1. nominatiu i acusatiu definit singular de alarmă