alèn

Potser volíeu: alen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫɛn/, occidental /aˈɫen/
• Rimes: -ɛn
• Anagrama: Elna

Verb

a·lèn

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alenar

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] aleno, alene, alèn o aleni.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alenar

   [Que jo] alèn, forma antiga per [que jo] aleni o alene.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alenar

   [Que ell/ella/vostè] alèn, forma antiga per [que ell/ella/vostè] aleni o alene.

Català medieval

• Etimologia: Variant de allèn.

Adverbi

alèn

1. allà, més enllà

Variants

• alende, allens, allèn

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB