Elna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɛɫ.nə/, balear /ˈɛɫ.nə/
	septentrional /ˈeɫ.nə/
Occidental:	/ˈeɫ.na/

• Etimologia: Del llatí (castrum) Helenae, del grec antic Ἑλένη ‎(Helénē, ‘Helena’), anomenat per Constantí I el Gran  en memòria a la seva mare Helena de Constantinoble . Va substituir a l’antic nom llatí Illiberris, de l’ibèric iltiŕ beŕi ‎(, literalment ‘vila nova’), paral·lel al basc antic *ili berri actualment hiri berri.

Nom propi

Elna

1. Vila del Rosselló.

Variants

• (antic) Euna, Helna

Derivats

• Cultismes, poc usats: elnès, il·liberenc

Traduccions

Traduccions

• Francès: Elne ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: El·na (2)
• Anagrames: alen, alèn

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC, ésAdir