Elna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈeɫ.nə/, occidental /ˈeɫ.na/
• Etimologia: Del llatí (castrum) Helenae, del grec antic Ἑλένη ‎(Helénē, «Helena»), anomenat per Constantí I el Gran en memòria a la seva mare Helena de Constantinoble. Va substituir a l’antic nom llatí Illiberris, de l’ibèric iltiŕ beŕi ‎(, literalment «vila nova»), paral·lel al basc antic *ili berri actualment hiri berri.

Nom propi

Elna

1. Vila del Rosselló.

Gentilicis

Cultismes, poc usats:

• elnès
• il·liberenc

Variants

• (antic) Euna, Helna

Traduccions

Traduccions

• Francès: Elne ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: El·na (2)
• Anagrames: alen, alèn

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC, ésAdir