ajuste

Potser volíeu: ajusté

Català

Verb

ajuste

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ajustar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ajustar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ajustar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ajustar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·jus·te (3)
• Heterograma de 6 lletres (aejstu)
• Anagrames: jesuat, tuejàs

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈxus.te/, meridional /aˈhuh.te/

Americà: alt /aˈxus.t(e)/, baix /aˈhuh.te/, austral /aˈxuh.te/

• Rimes: -uste
• Etimologia: De ajustar.

Nom

ajuste m. ‎(plural ajustes)

1. ajust

Compostos i expressions

• ajuste de cuentas

Verb

ajuste

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb ajustar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb ajustar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb ajustar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·jus·te (3)
• Heterograma de 6 lletres (aejstu)
• Anagrames: sujeta, sujetá, tajúes

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ajuste