aferro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈfɛ.ru/, occidental /aˈfɛ.ro/
• Rimes: -ɛro

Verb

aferro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aferrar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aferrar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aferrar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fer·ro (3)
• Anagrama: aforre

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈfe.ro/
• Rimes: -ero

Verb

aferro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb aferrar