accidente

Potser volíeu: accidenté

Català

Verb

accidente

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de accidentar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb accidentar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb accidentar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb accidentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·ci·den·te (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ak.θiˈðen.te\, meridional \ak.θiˈðeŋ.te\

Americà: alt /ak.siˈden.t(e)/, baix \ak.siˈðeŋ.te\, austral \ak.siˈðen.te\

• Rimes: -ente
• Etimologia: Del llatí accĭdens.

Nom

accidente m. ‎(plural accidentes)

1. accident

Derivats

• accidentar

Verb

accidente

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb accidentar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb accidentar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb accidentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·ci·den·te (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre accidente

Gallec

• Pronúncia: /ak.θiˈden.te/
• Etimologia: Del llatí accĭdens.

Nom

accidente m. ‎(plural accidentes)

1. accident

Variants

• (reintegracionisme) acidente

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·ci·den·te (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre accidente

Romanès

Nom

accidente

1. forma plural de accident
2. vocatiu singular de accident