accidente

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: accidenté


Català
[modifica]

Verb[modifica]

accidente

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de accidentar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb accidentar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb accidentar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb accidentar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ac·ci·den·te (4)


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \ak.θiˈðen.te\, meridional \ak.θiˈðeŋ.te\
Americà: alt /ak.siˈden.t(e)/, baix \ak.siˈðeŋ.te\, austral \ak.siˈðen.te\

Nom[modifica]

accidente m. ‎(plural accidentes)

  1. accident

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

accidente

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb accidentar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb accidentar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb accidentar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ac·ci·den·te (4)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre accidente


Gallec
[modifica]

  • Pronúncia: /ak.θiˈden.te/
  • Etimologia: Del llatí accĭdens.

Nom[modifica]

accidente m. ‎(plural accidentes)

  1. accident

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ac·ci·den·te (4)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre accidente


Romanès
[modifica]

Nom[modifica]

accidente

  1. forma plural de accident
  2. vocatiu singular de accident