accidente

Potser volíeu: accidenté

Català

Verb

ac·ci·den·te

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de accidentar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb accidentar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb accidentar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb accidentar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ak.θiˈðen.te\, meridional \ak.θiˈðeŋ.te\

Americà: alt /ak.siˈden.t(e)/, baix \ak.siˈðeŋ.te\, austral \ak.siˈðen.te\

Nom

ac·ci·den·te m. ‎(plural accidentes)

1. accident

Gallec

Nom

accidente m. ‎(plural accidentes)

1. accident

Romanès

Nom

accidente n. pl.

1. forma plural de accident
2. vocatiu singular de accident