Vés al contingut

Venus

De Viccionari
Potser volíeu: venus

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈbɛ.nus/, balear /ˈvɛ.nus/
Occidental:  nord-occidental /ˈbɛ.nus/
valencià /ˈvɛ.nus/, /ˈbɛ.nus/
  • Etimologia: Del llatí Venus.

Nom propi

[modifica]

Venus f.

  1. Deessa romana de l'amor.
  2. Planeta del sistema solar proper a la Terra.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: Ve·nus (2)

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]

Nom propi

[modifica]

Venus

  1. Venus

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈbe.nus/, meridional /ˈbe.nuh/
Americà: alt /ˈbe.n(u)s/, baix /ˈbe.nuh/, austral /ˈbe.nus/

Nom propi

[modifica]

Venus f.

  1. Venus

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: Ve·nus (2)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈwɛ.nʊs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *wenos ‎(«amor»), de l'arrel protoindoeuropea *wenh₁- («voler, desitjar»).

Nom propi

[modifica]

Venus f. ‎(genitiu Veneris)

  1. Venus

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Venus Venerēs
Vocatiu Venus Venerēs
Acusatiu Venerem Venerēs
Genitiu Veneris Venerum
Datiu Venerī Veneribus
Ablatiu Venere Veneribus


Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Charlton T. Lewis, Charles Short, LL.D.: Latin Dictionary, Oxford, Clarendon Press, 1879, «Venus»