Venus

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: venus


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí Venus.

Nom propi[modifica]

Ve·nus f.

  1. Deessa romana de l'amor.
  2. Planeta del sistema solar proper a la Terra.

Traduccions[modifica]


Anglès
[modifica]

Nom propi[modifica]

Venus

  1. Venus (deessa romana de l'amor).
  2. Venus (planeta del sistema solar proper a la Terra).


Castellà
[modifica]

Nom propi[modifica]

Ve·nus f.

  1. Venus (deessa romana de l'amor).
  2. Venus (planeta del sistema solar proper a la Terra).

Referències[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Etimologia: Del protoitàlic *wenos ‎(«amor»), de l'arrel protoindoeuropea *wenh₁- («voler, desitjar»).

Nom propi[modifica]

Venus f. ‎(genitiu Veneris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Venus Venerēs
Vocatiu Venus Venerēs
Acusatiu Venerem Venerēs
Genitiu Veneris Venerum
Datiu Venerī Veneribus
Ablatiu Venere Veneribus
  1. Venus

Derivats[modifica]

Referències[modifica]

  • Charlton T. Lewis, Charles Short, LL.D.: Latin Dictionary, Oxford, Clarendon Press, 1879, «Venus»