Venus

Potser volíeu: venus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈbɛ.nus/, balear /ˈvɛ.nus/

Occidental: nord-occidental /ˈbɛ.nus/, valencià /ˈvɛ.nus/, /ˈbɛ.nus/

• Etimologia: Del llatí Venus.

Nom propi

Venus f.

1. Deessa romana de l'amor.
2. Planeta del sistema solar proper a la Terra.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Venus ^(en)
• Castellà: Venus ^(es)

• Francès: Vénus ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ve·nus (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB

Anglès

Nom propi

Venus

1. Venus

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbe.nus/, meridional /ˈbe.nuh/

Americà: alt /ˈbe.n(u)s/, baix /ˈbe.nuh/, austral /ˈbe.nus/

• Rimes: -enus

Nom propi

Venus f.

1. Venus

Miscel·lània

• Síl·labes: Ve·nus (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɛ.nʊs/
• Etimologia: Del protoitàlic *wenos ‎(«amor»), de l'arrel protoindoeuropea *wenh₁- («voler, desitjar»).

Nom propi

Venus f. ‎(genitiu Veneris)

1. Venus

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Venus	Venerēs
Vocatiu	Venus	Venerēs
Acusatiu	Venerem	Venerēs
Genitiu	Veneris	Venerum
Datiu	Venerī	Veneribus
Ablatiu	Venere	Veneribus

Derivats

• diēs Veneris
• venustās
• venustus

Vegeu també

• Charlton T. Lewis, Charles Short, LL.D.: Latin Dictionary, Oxford, Clarendon Press, 1879, «Venus»