Ort

Alemany

• Pronúncia: /ɔʁt/
• Etimologia: Del protogermànic *uzdaz.

Nom

Ort n. ‎(genitiu Orts o Ortes, plural Örter)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Nominatiu	das	Ort	die	Örter
Genitiu	des	Orts Ortes	der	Örter
Datiu	dem	Ort Orte	den	Örtern
Acusatiu	das	Ort	die	Örter

1. lloc, punt, posició, ubicació

   Wir treffen uns am angegebenen Ort.—«Estem al lloc especificat.»

2. enclavament, localitat, poble

   Im nächsten Ort gibt es bestimmt ein Gasthaus..—«En la propera localitat sense dubte hi haurà un hotel.»

3. (només en plural) població, ciutadania, poble

   Der ganze Ort war auf den Beinen.—«Tota la ciutadania estava alçada.»

4. (geometria) punt
5. (Suïssa) cantó

   Die Acht Alten Orte und die Dreizehn Alten Orte spielen in der Schweizer Geschichte eine große Rolle.—«Els Vuit Cantons Antics i els Tretze Cantons Antics van ser confederacions que van tenir un paper important en la història de Suïssa.»

6. (obsolet) cantó, punta, extrem

   Die vier Winde aus den vier Örtern des Himmels.—«Els quatre vents procedents dels quatre cantons del cel.»