Ort
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Alemany[modifica]
- Pronúncia: /ɔʁt/
- Etimologia: Del protogermànic *uzdaz.
- Pronúncia: /ɔʁt/
Nom[modifica]
Ort n. (genitiu Orts o Ortes, plural Örter)
Declinació | ||||
Cas | Singular | Plural | ||
Nominatiu | das | Ort | die | Örter |
Genitiu | des | Orts Ortes |
der | Örter |
Datiu | dem | Ort Orte |
den | Örtern |
Acusatiu | das | Ort | die | Örter |
- lloc, punt, posició, ubicació
- Wir treffen uns am angegebenen Ort.—«Estem al lloc especificat.»
- enclavament, localitat, poble
- Im nächsten Ort gibt es bestimmt ein Gasthaus..—«En la propera localitat sense dubte hi haurà un hotel.»
- (només en plural) població, ciutadania, poble
- Der ganze Ort war auf den Beinen.—«Tota la ciutadania estava alçada.»
- (geometria) punt
- (Suïssa) cantó
- Die Acht Alten Orte und die Dreizehn Alten Orte spielen in der Schweizer Geschichte eine große Rolle.—«Els Vuit Cantons Antics i els Tretze Cantons Antics van ser confederacions que van tenir un paper important en la història de Suïssa.»
- (obsolet) cantó, punta, extrem
- Die vier Winde aus den vier Örtern des Himmels.—«Els quatre vents procedents dels quatre cantons del cel.»