seu

Potser volíeu: sèu, séu

Català

• Pronúncia: Nom i verb /ˈsɛw/, pronom /ˈsew/
• Etimologia: Del llatí suus o suum.

Nom

seu f. ‎(plural seus)

1. Lloc o centre de poder o autoritat.
2. Catedral.

Compostos i expressions

• Seu apostòlica: la Santa Seu.
• A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.

Traduccions

seu [1] (centre d'autoritat)

• Anglès: see ^(en)

• Castellà: sede ^(es)

seu [2] (catedral)

• Castellà: catedral ^(es), seo ^(es) f.

• Portuguès: sé ^(pt) f.

A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu

• Castellà: Parte en la igreja desea a su hijo la vieja

• Llatí: Commoda parabat ecclesia

Pronom

seu m. ‎(plural seus, femení seva o seua)

1. Allò (una cosa en masculí) d'ell o d'ella.

Compostos i expressions

• Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
• No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.

Sinònims

sèu (arcaisme)

Traduccions

seu [1] (allò d'ell o d'ella)

• Anglès: his ^(en), hers ^(en)
• Castellà: suyo ^(es)

• Llatí: suus ^(la)

Cadascú del seu fa allò que vol

• Castellà: Cada uno puede hacer de su capa un sayo

• Llatí: Quisque suam in sagulum fas est mutare lacernam

No fa poc qui sembla als seus...

• Castellà: Bien haya quien a los suyos se parece

• Llatí: Bene sit si qui majorum mores refert

Verb

seu

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure

Referències

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot