Ehre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈeːʁə/
  • Etimologia: Del protogermànic *aizō, cognat del nòrdic antic eir(«mercè»), del saxó antic ēra («honor, protecció, mercè») i del llatí aes-tumare ‎(«confiar, prendre o donar la paraula»); del protoindoeuropeu *ais-(«venerar, homenatjar»).

Nom[modifica]

Ehre f. ‎(genitiu Ehre, plural Ehren)

Declinació
Cas Singular Plural
Nominatiu die Ehre die Ehren
Genitiu der Ehre der Ehren
Datiu der Ehre den Ehren
Acusatiu die Ehre die Ehren
  1. honor
    Hier steht meine Ehre auf dem Spel!
    Aquí està en joc el meu honor!
  2. distinció, guardó, honor, premi
    Ihr wurde mit der Auszeichnung als beste Songwriterin eine große Ehre zuteil.
    Ella ha rebut el més important guardó a la composició.
  3. (obsolet) virginitat, honor
    Sie wollte ihre Ehre bewahren.
    Ella volia mantenir intacta la seva virginitat.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Friedrich Kluge, Etymological Dictionary of the German Language, 1891
  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.16