espoliar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əs.pu.ɫiˈa/
balear /əs.po.ɫiˈa/, /əs.pu.ɫiˈa/
Occidental:  nord-occidental /es.po.ɫiˈa/
valencià /es.po.ɫiˈaɾ/, /es.po.ɫiˈa/

Verb[modifica]

espoliar trans.

  1. Desposseir dels béns.
    «Ell diu que no hi van trobar res, que fins i tot els van espoliar els muntacàrregues.» (Assumpta Montellà i Carlos, El setè camió, 2007)

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·po·li·ar (4)
  • Heterograma de 8 lletres (aeiloprs)
  • Anagrames: opilares, ploraies

Vegeu també[modifica]