robar

De Viccionari
Potser volíeu: ROBAR


Català
[modifica]

Oriental:  central /ruˈβa/
balear /roˈba/, /ruˈba/
Occidental:  nord-occidental /roˈβa/, valencià /roˈbaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: robà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *raubāre, del fràncic *raubōn ‎(«robar, espoliar»), segle XII.

Verb[modifica]

robar trans.

  1. Agafar i quedar-se una cosa que és d'un altre.
  2. (esports de pilota) prendre
  3. plagiar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: robo, roba, robem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: robar


Castellà
[modifica]

Peninsular: \roˈβaɾ\
Americà: alt /roˈbaɾ/, baix \roˈβaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí vulgar *raubare, del germànic *raubôn.

Verb[modifica]

robar trans. ‎(present robo, passat robé, futur robaré)

  1. robar
  2. (esports de pilota) prendre

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre robar