descorporar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.kur.puˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /des.kor.poˈɾa/, valencià /des.koɾ.poˈɾaɾ/

Verb[modifica]

descorporar trans.

  1. (en desús) Sortir del cos militar al qual s'estava allistat.
    «Si que aquells qui de la presa se pogren descorporar se'n exiren, e foren XI galees qui'ls ne exiren tal adobades, que no hauien lloch de cridar laus, ans pensaren de fugir.» ([1])

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·cor·po·rar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. w:Ramon Muntaner, Chrònica, 1558, pàg. 188 en l'edició del 1844