descordar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.kurˈda/
balear /dəs.koɾˈða/, /dəs.kurˈða/
Occidental:  nord-occidental /des.korˈða/
valencià /des.koɾˈðaɾ/, /des.koɾˈða/

Verb[modifica]

descordar trans., pron. ‎(pronominal descordar-se)

  1. Deslligar els cordons, o botons o altres elements que es fan servir per ajustar la vestimenta al cos.
    «La cuidadora es descorda la bata blanca, se la treu amb lentitud. Es descorda la brusa, se la treu amb lentitud. Es posa les mans a l'esquena i es descorda els sostenidors.» ([1])
  2. (en desús) Desfer un lligam.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·cor·dar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Antònia Carré-Pons, Com s'esbrava la mala llet, Club Editor 1959 S.L