desfer

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəsˈfe/
Occidental:  nord-occidental /desˈfe/
valencià /desˈfeɾ/, /desˈfe/

Verb[modifica]

desfer trans., pron. ‎(pronominal desfer-se)

  1. Eliminar la feina feta.
  2. Desmuntar l'ordre com està organitzada una cosa.
  3. Destruir alguna construcció.
  4. Eliminar el lligam, real o metafòric, existent entre una persona i quelcom.
  5. Fer fondre, dissoldre, dividir a miques.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: desfaig, desfà, desfem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·fer (2)
  • Anagrama: fredes

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: desfer


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

desfer

  1. desfer
  2. arruïnar, anul·lar

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]