cosí

Vegeu també: cosi, così i cossi

Català

• Pronúncia: or. /kuˈzi/, occ. /koˈzi/
• Homòfons: cosir
• Etimologia: Del llatí consobrinus.

Nom

Accepcions

co·sí m

	singular	plural
masculí	cosí	cosins
femení	cosina	cosines

1. Fill de l'oncle o d'una tia, o cosí germà.

   Cosí segon o cosí prim, fill d'un cosí del pare o la mare.

   Cosí tercer, nét d'un cosí de l'avi o l'àvia.

   Cosí quart, besnét d'un cosí del besavi.

Traduccions

    Traduccions: cosí

Alemany: Cousin (de) m Anglès: cousin (en) Castellà: primo (es) m Eslovè: bratranec (sl) Francès: cousin (fr)

Italià: cugino (it) Llengua de signes catalana (csc) Occità: cosin (oc) Romanès: verişor (ro)

Forma verbal

co·sí (infinitiu: cosir)

1. Primera persona del singular del passat simple del verb cosir:

   [Jo] cosí o vaig cosir.

2. Tercera persona del singular del passat simple del verb cosir:

   [Ell/ella/vostè] cosí o va cosir.

Castellà

• Pronúncia: /koˈsi/

Forma verbal

1. Primera persona del singular del pretèrit d'indicatiu del verb coser (cosir); és a dir, jo vaig cosir.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre cosí
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre cosí