brandar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bɾənˈda/
Occidental:	nord-occidental /bɾanˈda/
	valencià /bɾanˈdaɾ/, /bɾanˈda/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: brandà
• Etimologia: Del català antic brand ‎(«bran, espasa pesant»), del llatí vulgar *brandus, del fràncic *brand ‎(«tió encès, espasa brillant»), del protogermànic *brandaz ‎(«flama, incendi, torxa»), segle XIV.

Verb

brandar trans., intr.

1. (transitiu) Amenaçar movent una arma o altra cosa contundent que es porta agafada.
2. (transitiu) Fer sonar una campana movent-la de forma oscil·latòria.
3. (intransitiu) Moure’s repetidament d'un costat a l'altre amb moviment oscil·latori.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	brandar			haver brandat
gerundi	brandant			havent brandat
participi	brandat, brandada, brandats, brandades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	brando	brandes	branda	brandem	brandeu	branden
	brande						val
	brandi						sept
	brand				brandau		bal, alg
				brandam			bal
imperfet	brandava	brandaves	brandava	brandàvem	brandàveu	brandaven
passat simple	brandí	brandares	brandà	brandàrem	brandàreu	brandaren
futur	brandaré	brandaràs	brandarà	brandarem	brandareu	brandaran
condicional	brandaria	brandaries	brandaria	brandaríem	brandaríeu	brandarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	brandi	brandis	brandi	brandem	brandeu	brandin
	brande	brandes	brande			branden	occ, bal
imperfet	brandés	brandessis	brandés	brandéssim	brandéssiu	brandessin
		brandesses		brandéssem	brandésseu	brandessen
	brandàs	brandassis	brandàs	brandàssim	brandàssiu	brandassin	bal
		brandasses		brandàssem	brandàsseu	brandassen	val, bal (1)
	brandara	brandares	brandara	brandàrem	brandàreu	brandaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	branda	brandi	brandem	brandeu	brandin
	–				brandau		bal, alg
	–		brande			branden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	brandariva	brandarives	brandariva	brandarívem	brandaríveu	brandariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	brandessi		brandessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...brandat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...brandar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...brandat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...brandat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...brandat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...brandat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...brandar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...brandat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...brandat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...brandat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: brando, branda, brandem

Sinònims

• (moure una arma) brandejar, brandir, florejar, ventar
• (fer sonar una campana) ventar, vogar
• (moure’s repetidament) agrunsar, balancejar, balandrejar, balançar, baldar, bascular, bransolejar, bressar, capcinejar, gronxar, gronxejar, oscil·lar, trontollar

Derivats

• abrandar, brandir

Traduccions

Amenaçar movent una arma

• Anglès: brandish ^(en), wave about ^(en)
• Castellà: blandir ^(es)
• Francès: brandir ^(fr)
• Italià: brandire ^(it)

Fer sonar una campana

• Anglès: toll ^(en)
• Castellà: voltear ^(es)
• Francès: sonner ^(fr), remuer ^(fr)

Moure’s amb moviment oscil·latori

• Anglès: oscillate ^(en), roll ^(en)
• Castellà: oscilar ^(es), balancearse ^(es)
• Esperanto: svingi ^(eo)
• Francès: branler ^(fr), dandiner ^(fr)
• Italià: dimenare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·dar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: brandar