ö

De Viccionari
Potser volíeu: o, -o, O, ò, Ò, -ó, ó, Ó, Ø


Suec[modifica]

  • Pronúncia: /øː/
  • Etimologia: Del suec antic ø, del norrè ey. Primera atestació segle XI, suec rúnic øy. Cognat amb el danès ø, islandès ey, feroès oy, noruec bokmål i nynorsk øy. Compareu amb el baix alemany mitjà ouwe, neerlandès mitjà owe, anglès antic īeg/īg, alt alemany antic ouwa (alemany Aue).

Nom[modifica]

ö c. ‎(plural indefinit öar, plural definit öarna)

  1. illa, illot
    Hon simmade ut till ön.
    Va nedar fins a l'illa.
  2. (figurat)
    En ö av trygghet ― Una illa de seguretat

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]


Turc[modifica]

  • Etimologia: De la lletra ö de l'alfabet alemany.

Lletra[modifica]

ö ‎(minúscula, majúscula Ö)

  1. Dinovena lletra de l'alfabet turc, que representa el so /œ/.
    Ex.: ölmek /œlˈmɛc/

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=ö&oldid=2313940»