virolàrem

Potser volíeu: virolarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.ɾuˈɫa.ɾəm/
	balear /vi.ɾoˈɫa.ɾəm/, /vi.ɾuˈɫa.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /bi.ɾoˈɫa.ɾem/
	valencià /vi.ɾoˈɫa.ɾem/, /bi.ɾoˈɫa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

virolàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de virolar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb virolar.

Miscel·lània

• Anagrama: orlarívem