vigent

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /biˈʒen/
balear /viˈʒent/, /viˈʒen/
Occidental:  nord-occidental /biˈʒen/
valencià /viˈd͡ʒent/, /biˈd͡ʒen/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí vigens, segle XIX, de vigēre ‎(«estar en vigor»).

Adjectiu[modifica]

vigent inv. ‎(plural vigents)

  1. Que vigeix.
  2. Dit d'una llei que està en vigor, que és observada.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: vi·gent (2)
  • Heterograma de 6 lletres (egintv)

Vegeu també[modifica]