valentí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɫənˈti/, balear /və.ɫənˈti/
Occidental:	nord-occidental /ba.ɫenˈti/
	valencià /va.ɫenˈti/, /ba.ɫenˈti/

• Rimes: -i
• Etimologia: De l'antiga ciutat romana de Valentia Edetanorum.

Adjectiu

valentí m. ‎(femení valentina, plural masculí valentins, plural femení valentines)

1. Valencià, gentilici de la ciutat de València.
2. De l'Església de València o que hi té relació.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: valentino ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: va·len·tí (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeilntv)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC