univa
Català
[modifica]Verb
[modifica]univa
- (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de unir.
- (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de unir.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: u·ni·va (3)
- Anagrama: núvia