ultra

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ultra-, ultrà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈuɫ.tɾə/, occidental /ˈuɫ.tɾa/
  • Etimologia: Del llatí ultra ‎(«de l'altra banda»), segle XII.

Preposició[modifica]

ultra

  1. en addició a, sobre

Adverbi[modifica]

ultra

  1. més enllà

Nom[modifica]

ultra m. f. ‎(plural ultres)

  1. Grup de persones o d'una ideologia que manté actituds d'extrema dreta o integrisme radicals.

Adjectiu[modifica]

ultra inv. ‎(plural ultres)

  1. Dit d'un grup de persones o d'una ideologia que manté actituds d'extrema dreta o integrisme radicals.

Verb[modifica]

ultra

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ultrar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ultrar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ul·tra (2)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈʊɫ.traː/, /ˈʊɫ.tra/

Adjectiu[modifica]

ultrā

  1. ablatiu femení singular de ulter

ultra

  1. nominatiu femení singular de ulter
  2. nominatiu neutre plural de ulter
  3. vocatiu femení singular de ulter
  4. vocatiu neutre plural de ulter
  5. acusatiu neutre plural de ulter