ultime

Català

• Anagrama: mutile

Verb

ul·ti·me

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ultimar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ultimar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ultimar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ultimar

Llatí

• Pronúncia: /ˈʊɫ.tɪ.mɛ/

Adjectiu

ultime

1. vocatiu masculí singular de ultimus