ultime

Català

Verb

ultime

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ultimar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ultimar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ultimar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ultimar

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·ti·me (3)
• Heterograma de 6 lletres (eilmtu)
• Anagrama: mutile

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊɫ.tɪ.mɛ/

Adjectiu

ultime

1. vocatiu masculí singular de ultimus