ultime
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Anagrama: mutile
Verb[modifica]
ul·ti·me
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ultimar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ultimar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ultimar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ultimar
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈʊɫ.tɪ.mɛ/
Adjectiu[modifica]
ultime
- vocatiu masculí singular de ultimus
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Formes d'adjectius en llatí