Vés al contingut

uber

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈuː.bɛr/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₁ówHdʰr̥ («mamella»).

ūber n. ‎(genitiu ūberis)

  1. mamella
  2. riquesa

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu ūber ūbera
Vocatiu ūber ūbera
Acusatiu ūber ūbera
Genitiu ūberis ūberum
Datiu ūberī ūberibus
Ablatiu ūbere ūberibus


Adjectiu

[modifica]

ūber m. f. n. ‎(genitiu ūberis)

  1. aprofitable
  2. ric, substanciós

Declinació

[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu ūber ūberēs ūberia
Vocatiu ūber ūberēs ūberia
Acusatiu ūberem ūber ūberēs ūberia
Genitiu ūberis ūberium
Datiu ūberī ūberibus
Ablatiu ūberī ūberibus