uber

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈuː.bɛr/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₁ówHdʰr̥ ‎(‘mamelles, braguer’)

Nom

ūber n. ‎(genitiu ūberis)

1. mamelles, braguer
2. riquesa, fecunditat, fertilitat

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ūber	ūbera
Vocatiu	ūber	ūbera
Acusatiu	ūber	ūbera
Genitiu	ūberis	ūberum
Datiu	ūberī	ūberibus
Ablatiu	ūbere	ūberibus

Descendents

• Castellà: ubre
• Gallec: ubre
• Italià: uvero, ubero
• Portuguès: ubre, úbere
• Romanès: uger

Adjectiu

ūber m. f. n. ‎(genitiu ūberis, comparatiu ūberior, superlatiu ūberrimus)

1. fèrtil, fecund, productiu
2. (retòric) ric, abundant, copiós

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	ūber			ūberēs	ūberia
Vocatiu	ūber			ūberēs	ūberia
Acusatiu	ūberem	ūber		ūberēs	ūberia
Genitiu	ūberis			ūberium
Datiu	ūberī			ūberibus
Ablatiu	ūberī			ūberibus

Descendents

• Castellà: ubérrimo
• Català: ubèrrim
• Italià: ubere, uberrimo