uber
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈuː.bɛr/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₁ówHdʰr̥ («mamella»).
Nom[modifica]
ūber n. (genitiu ūberis)
| 3a declinació -, -is (tema cons.) | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | ūber | ūbera |
| Vocatiu | ūber | ūbera |
| Acusatiu | ūber | ūbera |
| Genitiu | ūberis | ūberum |
| Datiu | ūberī | ūberibus |
| Ablatiu | ūbere | ūberibus |
Adjectiu[modifica]
ūber m. f. n. (genitiu ūberis)
Declinació[modifica]
Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.
| Cas | Singular | Plural | |||
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | ūber | ūberēs | ūberia | ||
| Vocatiu | ūber | ūberēs | ūberia | ||
| Acusatiu | ūberem | ūber | ūberēs | ūberia | |
| Genitiu | ūberis | ūberium | |||
| Datiu | ūberī | ūberibus | |||
| Ablatiu | ūberī | ūberibus | |||