uber

Llatí

• Pronúncia: /ˈuː.bɛr/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₁ówHdʰr̥ («mamella»).

Nom

ūber n. ‎(genitiu ūberis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ūber	ūbera
Vocatiu	ūber	ūbera
Acusatiu	ūber	ūbera
Genitiu	ūberis	ūberum
Datiu	ūberī	ūberibus
Ablatiu	ūbere	ūberibus

1. mamella
2. riquesa

Adjectiu

ūber m. f. n. ‎(genitiu ūberis)

1. aprofitable
2. ric, substanciós

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	ūber			ūberēs	ūberia
Vocatiu	ūber			ūberēs	ūberia
Acusatiu	ūberem	ūber		ūberēs	ūberia
Genitiu	ūberis			ūberium
Datiu	ūberī			ūberibus
Ablatiu	ūberī			ūberibus