triplico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: triplicò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

tri·pli·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de triplicar
    [Jo] triplico, triplique, triplic o tripliqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb triplicar
    [Que jo] triplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] tripliqui o triplique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb triplicar
    [Que ell/ella/vostè] triplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] tripliqui o triplique.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

tri·pli·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb triplicar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

triplico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de triplicare