triplico

Potser volíeu: triplicò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾiˈpɫi.ku/, occidental /tɾiˈpɫi.ko/
• Rimes: -iko

Verb

triplico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de triplicar.

   [Jo] triplico, triplique, triplic o tripliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb triplicar.

   [Que jo] triplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] tripliqui o triplique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb triplicar.

   [Que ell/ella/vostè] triplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] tripliqui o triplique.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /tɾiˈpli.ko/

Americà: alt /t͡siˈpli.k(o)/, baix /tɾiˈpli.ko/

• Rimes: -iko

Verb

triplico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb triplicar

Italià

Verb

triplico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de triplicare