travailler

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /tʁa.vaˈje/,
    àudio
  • Etimologia: escrit en francès antic traveillier, ve del llatí vulgar *tripaliāre («torturar, esforçar-se, patir»), de tripalium ‎(«instrument de tortura»).

Verb[modifica]

travailler

  1. treballar, feinejar
    Tous les bras disponibles travaillaient à la confection d’un mât.—«Tots els braços disponibles treballen en la confecció d'un màstil per l'antena.»
  2. treballar, acabar, fer, elaborar
    Il fut reconnu, plus tard, que les tabacs de Morlaix étaient mal travaillés et qu’aux ateliers royaux de cette ville, la mouillade des feuilles était faite avec de l’eau de mer très sale, puisée dans le port vaseux.[1]—«Es va reconèixer, més endavant, que els tabacs de Morlaix estaven mal fets i que en una de les fabriques reials d'aquesta vila,el mullat de les fulles estava fet amb aigua de mar molt salada, extreta del port fangós.»
  3. amoïnar
    Mais Loïse, sa fille, insiste pour demeurer : elle aime la forêt, paraît-il, […], le père cède. Non qu’il ne pressente pas qu’autre chose travaille cette jeunesse.[2]—«Però Loïse, la seva filla, insisteix en quedar-se: a ella li agrada el bosc, això sembla,..., el pare cedeix. No és que ell no noti que alguna cosa més amoïna aquesta joventut.»
  4. exercitar
    Ce cheval a été trop travaillé.—«Aquest cavall ha estat massa exercitat.»
  5. treballar, fructificar
    Son argent travaille sans cesse,car il est continuellement replacé, il produit toujours un nouvel intérêt.—«Els seus diners treballen sense parar, continuament són reemplaçats, sempre produeixen més interessos.»
  6. fermentar
    Ce vin a travaillé.—«aquest vi ha fermentat.»

Compostos i expressions[modifica]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Étienne Dupont, Le Vieux Saint-Malo : Les Corsaires chez eux, Édouard Champion, 1929, p. 121
  2. Jean Rogissart, Passantes d’Octobre, ed.Librairie Arthème Fayard, París, 1958