Vés al contingut

timpà

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /timˈpa/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: Singular analògic de timpans, plural del llatí tympănum amb lectura errònia de la síl·laba tònica, del grec antic τύμπανον (týmpanon, «tabal, pandero»), de τύπτω (týptō, «colpejar»), segle XVII. Doblet de l’antic tempe («alduf»).

timpà m. (plural timpans)

  1. Membrana de l'orella present en els animals de l'ordre dels cordats.
  2. (arquitectura clàssica) frontó
  3. (arquitectura, edat mitjana) Porció semicircular a sobre d'una portalada decorada amb escultures.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]