timpà

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /timˈpa/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: Singular analògic de timpans, plural del llatí tympănum amb lectura errònia de la síl·laba tònica, del grec antic τύμπανον ‎(týmpanon, «tabal, pandero»), de τύπτω ‎(týptō, «colpejar»), segle XVII. Doblet de l’antic tempe ‎(«alduf»).

Nom[modifica]

timpà m. ‎(plural timpans)

  1. Membrana de l'orella present en els animals de l'ordre dels cordats.
  2. (arquitectura clàssica) frontó
  3. (arquitectura, edat mitjana) Porció semicircular a sobre d'una portalada decorada amb escultures.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]