tercerejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /tər.sə.ɾəˈʒa/
Occidental: nord-occidental /ter.se.ɾeˈd͡ʒa/, valencià /teɾ.se.ɾeˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

ter·ce·re·jar intr.

  1. Interposar-se i mitjançar per arreglar algun assumpte o disputa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: tercerejo, tercereja, terceregem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot