telares

Català

Verb

telares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de telar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb telar.

Miscel·lània

• Síl·labes: te·la·res (3)
• Anagrames: alertes, alertés, alteres, alterés, estrela

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /teˈla.ɾes/, meridional /teˈla.ɾeh/

Americà: alt /teˈla.(ɾe)s/, baix /teˈla.ɾeh/, austral /teˈla.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Nom

telares m. pl.

1. forma plural de telar