Vés al contingut

tatuar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /tə.tuˈa/, balear /tə.tuˈa/
alguerès /ta.tuˈa/
Occidental:  nord-occidental /ta.tuˈa/
valencià /ta.tuˈaɾ/, /ta.tuˈa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: tatuà
  • Etimologia: De l'anglès tattoo ‎(substantiu) i la desinència -ar, del tahitià tātau ‎(«tatuatge»), segle XX.

Verb

[modifica]

tatuar trans.

  1. Pintar o dibuixar a la pell, amb procediments indelebles, lletres, figures o senyals.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: tatuo, tatua, tatuem

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot, DAlg

Castellà

[modifica]
Peninsular: /taˈtwaɾ/
Americà: alt /t(a)ˈtwaɾ/, baix /taˈtwaɾ/

Verb

[modifica]

tatuar ‎(present tatúo, passat tatué, futur tatuaré)

  1. tatuar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ta·tuar (2)