tatue

Potser volíeu: tatué

Català

Verb

tatue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tatuar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tatuar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tatuar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tatuar

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·tu·e (3)
• Anagrama: Autet